Monthly Archives: mayo 2013

Avui, hem anat a l' illa de l elefanta. Arribar fins alla ens ha costat una hora en un barco que semblava que s anes a desmontar. Tot ple d indius, la Keim i jo. A l arribar, hem caminat una mica entre alguns micos agressius, pero hem aconseguit  pujar fins a dalt de tot. A l entrada per veure les coves - que era la gracia de l illa-, ens feien pagar 4 euros per ser turistes. Com que ara ja pensem en rupies (sobretot ella). ho hem trobat excesiu i finalment hem decidit fer un arros al bar....

Molta calor, humitat i gent que ens mira. Pocs estrangers, per no dir cap, al centre de Mumbai. Avui quan he vist a la Keim al darrere del vidre de l aeroport, he pujat 10 punts. QUE JA SOC AQUIIII !!!!! No puc posar accents en aquest teclat. Estem en un cyber molt cutre al centre de Bombay, pero diu la Nuria que es de luxe perque tenim aire acondicionat. Certament ho es, tot i q ara han canviat l aire pel ventilador. Costa respirar quan vas pel carrer.  Hem agafat un tren per venir fins al centre. Ens hem...

Quina ELEGÀNCIA. Ja que prou dramàtic és haver de deixar les coses d´un en un lloc desconegut enmig del no res, com a mínim que sigui un HOTEL, on saps que estaràn ben cuidades. La gent és molt graciosa. “El hotel para tus trastos”. ÓLE per aquell que ha pensat aquest lema per a un lloc tan CUTRE. Entenc que en un acte d´empatia, haurà pensat que és una pujada d´ànim per al pobre nòmada que ha de deixar allà part de la seva identitat. En tot cas, de vegades és molt bo i efectiu disfressar la realitat. PD: A tu no et deixo en...

Ahir per la nit estava al bar d´en Grzegosz, i vaig trobar-me al J, a l´E, al M. Quan vaig arribar tot just ara fa 7 anys a Varsòvia, en J em va venir a buscar al vespre al Sofitel i vem estar caminant pel barri vell. “ En Varsovia el aire es que es muy puro y muy limpio”, em deia. “Pero esto es el centro? Aquí no hay fiesta o qué?” “Sí, pero en otro lado. El barrio viejo es sólo para pasear. Mañana quedamos y te presentaré a unos españoles más”. L´endemà vaig conèixer a l´E, al M,...

Des de que neixem, la nostra vida va més o menys dirigida. Primer  estudiar, després treballar, aquell que hi arriba, descansar, i al final, morir. Tot és d´una simplicitat extraordinària. Bé…, jo ara em trobo amb que ja he estudiat, que no tinc feina, i que de moment, obro un parèntesi de no sé quant de temps. És molt estrany no tenir res a fer més que VIURE i CONFIAR en allò que ha de venir. Per primer cop em sento a les portes de la VIDA sense ni tan sols poder-me imaginar el que passarà a partir de demà. Sempre hi...

A Varsòvia. Avui, mentres veia com el camió marxava amb les meves coses cap a Barcelona, he sentit com alguna cosa dins meu perdia gravetat. En compte que això és molt delicat! I això també! Hi ha alguna cosa que no sigui delicada? En realitat... son coses. Amb elles o sense elles, jo em sento ìntegra. Sense elles, lleugera. Però en compte amb el violí, això sí. M has preguntat si el canvi no era massa radical. Sí, clar que ho és. Però malgrat costi, de vegades cal tirar pel dret. A veure que passarà diumenge quan doni les claus del pis... Crec que...

Avui he rebut el visat i he sentit el canvi de vida a les meves mans. Ara estic preparant la mudança; de moment 3 caixes i sembla que estigui tot per fer. No em se avenir de la magnitut del canvi. Expectant i emocionada per allò que m´és desconegut...

Ahir vaig tenir un dia prou curiós com per pensar-hi. Des de que em vaig aixecar que no vaig parar d´escoltar desgràcies vàries que li passa a la gent. No només producte de la crisi, que des de que estic aquí (fa dos dies) no deixo de sentir aquesta paraula repetidament, sinó també perquè en general, tothom està fatal. Què desencadena què, no sabria dir-ho, però el que no té una malaltia xunga, l ha deixat la parella o està a l´atur o no té lloc on estar. En aquest període col.lectiu on tothom sembla que estigui fatal, hi ha una altra realitat,...

A Varsòvia, les finestres sense persianes em recorden al Dekalog de Kieslowski, quan el protagonista espia a la veïna per la finestra. Ara és de nit i l´edifi comunista juga amb els colors de les cortines. Varsòvia inhòspita, individualista, solitària, freda. Sento a dir sovint que aquí va morir molta gent d´una manera tràgica, i les energies negatives suren constantment generant tensions. Com expurgar a una ciutat de la seva història?

Quins dies... Pensant, assimilant, impacient. M he de reconèixer la meva essència, naturalment lliure. I aquesta és la conseqüència dels meus actes. Avui he renunciat oficialment a ser traslladada a Madrid per treballar de directora internacional. Si... Clar que tinc vertigen.... Un dia em vas dir que obris la finestra, i quan va entrar l aire fresc ens vem quedar en silenci. “Tu Nani, no ets per estar tancada dins d un banc, ets un ocell migratori”. Ho recordes? Aquí Varsòvia he sigut lliure. Però ara toca migrar. Gestiono l´incertesa a base d impuls. El temps de vegades sembla que no vulgui passar i...