Caminant pel Port del Masnou, es respira un ambient assossegat. Fins que arribes al nostre pantalà, on sembla que hagin posat junts a tots els bitxos possibles.
Ahir per la tarda vaig arribar de correr, i el primer que em trobo és l’ andalús de Sant Adrià del primer barco fent una barbacoa enmig del pantalà. Entre el fum i l olor a panceta, per poc no me la foto. Aquest és el que un dia cridava a la dona dins del barco Dónde estás que te voy a comer la tonyina.
El del costat és un nano jove francés que viu al barco, i fa un mes que havia desmuntat el pal de la major, porque hay que mover las cosas. El pal segueix allà, travessant li tot el barco i sense expectatives incipients a tornar a alçar se. Cada cop que passem ens explica com va evolucionant, que en resum, tot segueix igual.
Al costat del francés hi ha un argentí que lloga el barco per dies, i va aparèixer ahir amb el cabell blau porque necesitaba un cambio, che, que me decís!!
Gairebé al davant del nostre barco, hi ha una dona anglesa que és la Queen del Tinder. La tia organitza allà les primeres cites, i l estratègia és menjar una pizza (que sempre porta el noi), i si li mola surten a navegar unes hores. Si no, es queden a port. L anglesa també té un grupet d amigues gorditas felices que venen a fer la copeta de vi per les tardes, i agafen unes turques dignes del seu país d origen.
Al final de tot hi ha una parella jove que són en Ken i la Barbie, i es queden horroritzats cada cop que han de creuar el pantalà per arribar al seu barco. Aquests es demanaran canvi un dia d aquests, com si ho veiés.
Nosaltres podríem dir que som de lo més normalet que hi ha, però veient la vida del pantalà, ahir, de manera instintiva vem començar a menjar allà mateix el pastís de pastanaga que m havia fet ma mare. Allá donde fueres…
