Monthly Archives: julio 2013

Són les 6 de la tarda i escric des de la terrassa de la guest house a Vanarasi. Avui la Núria té un dia d´aquests indius de repetació total, i s´ha quedat adormida. Dona gust de veure com dorm amb aquesta puresa i amb aquesta pau. Qualsevol diria que no has trencat mai un plat... eh,mona? Gaudeixo de la llum de tarda, del soroll d´una ciutat que viu de vespres, i d´unes vistes que fan somiar que qualsevol passat va ser millor. Queden pocs dies per tornar a casa, i de vegades sento vertigen i d´altres plena emoció. Fa només dos mesos...

Per variar, no podíem tenir un viatge normal. No sé a quina hora va arribar el tren a Agra, però la qüestió és que els tres ens varem adormir. Tampoc hi ha res que t´avisi. La Núria és va aixecar a les 4 i em va dir que li semblava que ens havíem passat l´estació. Havia estat caminant pels vagons, però tothom dormia. Jo tenia tanta son que vaig pensar que si ja no hi havia res a fer, millor seguir dormint. En Benjamin directament va dir bye bye taj mahal i no va fer cap moviment com per alçar-se.Però...

Estic escrivint des del tren que uneix el Rishikesh fins a Agra. Són les 00:00h i ja fa estona que tothom dorm. Jo m´he trobat un parell d´escarbats com els que habitaven al meu primer pis de Varsòvia, i se m´ha passat la son de cop. Quins records.... De tu i de tot. Escolto en Rufus Wainwright, Release the Starts.... Com que no hi havia en tercera, ens hem hagut de comprar el billet de primera (la diferència és que no va a petar de gent i que sembla una mica més net). A l´Ìndia la 3ª classe és la 1ª i...

Avui abans de marxar, hem anat a  l´ashram on venien els beatles i d´altres ments pensants a buscar pau interior. El centre de meditació porta tancat des del 1997, i amb el desús i el temps humit, s´ha vestit de molsa, oferint l´aspecte d´allò que en un passat va ser bell i que amb la vellesa encara ho és més. Hem travessat un camí per entre la muntanya, i hem entrar per un lateral que estava mig derrocat. Per l´estructura de les habitacions, semblava que estigués enmig del conte de la Blancaneus. He sentit la màgia de l´abandonament  i l´ encanteri...

El nostre ashram és com una mena de monestir però amb més activitat. Dins del programa tenim un parell de classes de ioga al dia, tres cops menjar auster, i musica en directe, que ve a ser un ratllasso considerable. Canten sempre el mateix, amb una música dissonant i amb instruments de percussió. Melodies àrabs. Hi ha certes normes de comportament, de vestimenta i horaris relativament flexibles. L´ashram és ple d´ icones hinduistes que tenen un punt naïf i frikie. Tenim justament l´espai de pregària al costat de la nostra habitació i aquí no hi ha  qui dormi. Servei 24h de...

El viatge des de Delhi fins al Rishikesh en l´autobús estatal va ser intens. Abans de sortir de Delhi ens varen oferir portar-nos en cotxe per la mòdica quantitat de 15 euros. Però la Keim, com que ja no està de lluna de mel a Sri Lanka amb el protegit i ha tornat a l´ austeritat, em va venir amb el cuento de que som TURISTES PROFESSIONALS i que havíem de conèixer el país des de la base. La base és que, per variar, érem les dues úniques dones en tot el viatge. Que com les normes de conduir tothom se...

I suficient. A Chennai hem fet una escala de tres horetes i a mitja nit hem arribat a Delhi. Són les 4 de la matinada i no puc dormir; porto l´activació Ìndia dins del cos. Fa tres mesos que varen inaugurar el nou aeroport, i he flipat. Ostentació oriental.. També les carreteres que connecten amb el centre de la ciutat son noves. RES comparat a l´escenàri de cinc anys enrere. Per uns moments m´he cregut una nova Ìndia, però la realitat és que  quan no soluciones un problema, simplement és mou de lloc. Ens endinsàvem a la ciutat i entre la foscor hem...

Després de 12 dies, demà sortim de Sri Lanka. És difícil descriure l´emoció que em fa tornar a l´Ìndia ( i no haver perdut el passaport!) A Sri Lanka no passa res.  És un lloc molt bell, amb gent encantadora, amb un  paisatge extraordinari, amb ordre, silenci i bones olors. A les deu tothom dormint, a les cinc tothom amunt. He anat amb el ritme girat durant tot el viatge; feia temps que no feia ulleres. Fàcil de viatjar i preparat per a les llunes de mel, tot forma part d´una perfecció que em posa el cervell en pla. Cap inspiració. Per bé o...

Ens queden dos dies a Sri Lanka, i avui he perdut el meu passaport. Ara estem a Nuwara Eliya i m´he disposat a trucar a l´ambaixada espanyola a Sri Lanka. Però resulta que no n´hi ha, i et deriven a l´ambaixada de Delhi. Només hi ha un camí, m´ha dit el noi:  Com que no em poden fer un passaport provisional i no puc anar indocumentada pel món, he d´agafar el primer vol que surti cap a Barcelona en els propers tres dies. DRAMA TOTAL. No estic preparada psicològicament per tornar a casa, especialment ara que estic amunt de tot...

Què és la realitat? Totes les experiències son part de la nostra vida, per tant, part d´una realitat existent. Podria semblar que aquest viatge és una bombolla amb principi i final... Però, per què no fer de la meva vida aquesta realitat? Avui a la Núria i a mi ens han donat habitacions separades, i és la primera nit que passo sola en més d´un mes que porto viatjant amb ella. Hem arribat a Sri Lanka i de sobte m´he trobat al primer món. Ara estem dormint en una guest house a Nigombo per començar demà la ruta cap al nord. Ordre,...