Des de que neixem, la nostra vida va més o menys dirigida. Primer estudiar, després treballar, aquell que hi arriba, descansar, i al final, morir. Tot és d´una simplicitat extraordinària.
Bé…, jo ara em trobo amb que ja he estudiat, que no tinc feina, i que de moment, obro un parèntesi de no sé quant de temps. És molt estrany no tenir res a fer més que VIURE i CONFIAR en allò que ha de venir. Per primer cop em sento a les portes de la VIDA sense ni tan sols poder-me imaginar el que passarà a partir de demà.
Sempre hi ha una nit que és la primera i una que és l´última. Avui és la darrera de Varsòvia.
Em sento bé…