Monthly Archives: agosto 2018

Amics de la navegació : He començat a intuïr que, navegar un veler, és de gandulets. Els moments de tensió, malgrat que es puguin allargar, són puntuals; però els de relax, clarament es superen. A nosaltres ,perquè no ens funciona res (ni el pilot automàtic ,no tenim ploter,ni el que medeix els nusos i et diu a quin vent vas, i un llarg etcetera ). Però si no, és a dir,que el barco més o menys t ho fa tot apretant un botonet, quan hi ha bon mar, sense dubte és la millor terapia antiestrés: tranquil·litat ,Pau, bellesa indubtable, molt de...

Avui el Manel s ha despertat que pensava que li hauria de fer un nusets D aquests mariners entre l esquena i les cames. Ha trigat una estona en poder se alçar, el que no era gaire bona senyal. Començaven ja el 4art dia al port de Porós i l agobio estava començant a apoderar se de nosaltres. Així que, no sé ni com, en una decisió ultra ràpida , m'he vist fent petons i abraçades als francesos i recollint l ancora mentres el jueu em vigilava. El nostre mode de procedir és que el Manel em diu el que...

Per motius diferents, tots seguíem al port de Porós. El fríki jueu de l esquerra, perquè li havia costat la vida atracar i ja no volia tocar el barco fins que tornés a Israel. El francés de la dreta perquè feia tres dies que esperava una tormenta que mai arribava. I nosaltres, perquè en Manel no es podia moure per la lesió a l esquena. Així que, enmig de la desolació, el francés ens va convidar al seu barco a sopar. En realitat, més a beure que a menjar. Ells només parlàven en francés, alguna paraula suelta en anglès, però...

Hem hagut de parar la navegació tres dies per diferents motius i tots principals. Per un cantó, la gènova està super cardada des de fa temps, es veu . Esperàvem una peça des d'Atenes que no arribava, i quan ha arribat i l ha canviat, ha vist que hi havia una altra de trencada també. Per sort, d aquesta última tenia Recanvi. M ha dit que ens ha fet un apanyo que espera que ens duri ?. Vem arribar a Porós divendres, i encara estem aquí, fet inusual en la nostra trajectòria, on no dormim mai a port. Per...

Ja portem cinc dies de navegació, i el meu curs accelerat amb crits histèrics a dues bandes en moments de tensió, està començant a donar el seu fruit. El que tinc clar, és que moure el barco significa emoció assegurada. Aquesta nit l hem passat a Kirá, un petita illa deshabitada, amb una caseta desconstruïda i una hermita que tenia una clau posada. Jo li vaig donar la volta, però la porta no es va obrir. Vaig pensar que potser era una senyal i no vaig insistir més. Hem passat la nit tres valerets, un d ells amb dues parelles que...

Després del dia accidentat d ahir, avui hem despertat finalment a la bellesa i a l equilibri grec. Aigua turquesa, pins de verd intens, peixos movent-se en team D un costat a l altre, i nosaltres observant aquest espectacle com si això no fos D aquest món ?. En Manel estava ajudant a fondejar un veler D una parella de iaios grecs, quan he vist que un nano s apropava amb el tub i les ulleres cap al meu barco. També m he fixat que venia tal i com l havien portat al món. Jo estava asseguda a les escales del...

Tal i com us vaig explicar ahir, la Génova no s enroscava, i és clar, avui tampoc. Així que hem trucat a la noia del barco a veure quina solució ens donava. Ens ha dit que anéssim fins a Porós a motor, que está a l altre punta, perquè aquí on estem no hi havia tècnics. Això per en Manel, vindria a ser com una mena de gran humiliació (trucar a un tècnic, vull dir ) Així que, ni corto ni perezoso, encara amb l ancla posada al mar, ha desplegat tota la vela en su ancho y alto per...

Avui hem sortit a navegar. La sortida del port ha estat espectacular ; vull aclarir que jo no sabia que estàvem sortint. Estava tranquil.lament recollint no sé quina corda que m ha passat el grec del barco del costat, quan de sobte he començat a sentir crits de Però deixa anar la cordaaaaaa. (la de l altre costat). Bueno, histerisme total:, el barco ha començat a anar sense fre cap al barco del costat, i quan ja ens pensàvem el pitjor i jo ja havia tancat els ulls i donar la fiança per perduda, el Manel, que estava suant...