Quins dies… Pensant, assimilant, impacient.
M he de reconèixer la meva essència, naturalment lliure. I aquesta és la conseqüència dels meus actes. Avui he renunciat oficialment a ser traslladada a Madrid per treballar de directora internacional. Si… Clar que tinc vertigen….
Un dia em vas dir que obris la finestra, i quan va entrar l aire fresc ens vem quedar en silenci. “Tu Nani, no ets per estar tancada dins d un banc, ets un ocell migratori”. Ho recordes?
Aquí Varsòvia he sigut lliure. Però ara toca migrar.
Gestiono l´incertesa a base d impuls. El temps de vegades sembla que no vulgui passar i intento accelerar les coses fent i desfent.
He de trobar la pau.
Voldria estar ja amb tu a Mumbai.
Tot m´urgeix.