Monthly Archives: octubre 2013

Al juliol, quan jo estava a l´Ìndia, va morir el meu tiet Andreu. Avui hem anat a veure on resten part de les cendres. Quan estavem tots davant de l´arbre, el meu tiet Jordi ha sentenciat el moment amb aquesta frase: Aquí hi ha una part de l´Andreu. En aquella ermita la gent s´hi casa; si sabéssin que el meu tiet està allà esparcit… Ser o no ser:  No som res, som algo, i acaben sent unes cendres al costat d´un arbre. Avui he pensat en la VIDA com si fos un llibre amb milions de capítols. Cada capítol pertany a cada persona...

Com que un dels meus propòsits abans de que s´acabi l´any, és convertir-me en una dona de veritat, m´he apuntat a classes de costura. Vaig 4 hores per setmana, i l´ambientillo, és per veure´l. La propietària, que té uns seixanta i pico, és la professora. En una taula, treballa un ìndiu, que no deu saber on deixar la filla, perquè el tiu s´ha montat una mena de parc on posa la nena de 3 anys que va caminant amunt i avall fins que s adorm. Com que la mestre ja ha vist que la paciència no és el meu fort, i que segurament...

Podria dir que això nostre mai va ser un amor correspost. Ho varem intentar durant 7 anys, i tot i que al principi ens varem deixar endur per una passió passatgera, altres coses ens varen compensar com per seguir junts durant tant de temps. I ara que ja no hi sóc, és quan més em vols. I jo cedeixo. El que tinc més o menys clar, és que per molt que m´allunyi, VARSÒVIA I JO sempre tindrem una relació especial. No és que em faci una gran emoció tornar-hi, però quan és per exposar en un Museu, la cosa canvia una mica....

Un dia qualsevol, desperto i penso que tinc ganes de volar. Sento que tinc ganes de respirar una altra quotidianitat, una altra llum, tastar un altre gust, i veure com es mou la gent en una ciutat diferent en aquest dia sense nom. Vaig a l´aeroport, corro una mica, i en dues hores i escaig, ja sóc a Berlín. Agafo aire i l´ expulso lentament en una terrassa d´un barri anònim. I penso, la vida és una oportunitat en sí mateixa. Perquè mentre hi hagi vida, hi ha l´esperança de que tot això pugui passar. Lliurement. Em trobo a la Marion a la carta....

Ja fa dos mesos que vaig tornar de l´Ìndia,  però el record d´aquell viatge de vegades és molt viu. És normal que la gent surti molt escaldada d´aquest país, que és tan poc afable i amb una realitat que ofèn a qualsevol ànima sensible. I encara més normal que molts no hi vulguin tornar a posar-hi els peus. Però hauriem d´estar agraïts de que en el món hi ha aquest Mestre de vida. Perquè si alguna cosa  no es pot negar, és que l´Ìndia ensenya. Ensenya a viure. Especialment a que no pots planificar més dels propers cinc minuts, i que el...

Tot a punt en aquest espai de llum.   Aquesta casa antiga i reformada de  Badalona és una preciositat. Després de gairebé  cinc mesos sense tocar un pinzell, estic que salto d´alegria. M´encanta pintar sobre el vellut perquè és lliure, els colors es mouen i improvisen sense limits, creant així efectes únics. Quan ens sentim lliures i fem allò que volem, la nostra vida brilla. Valgui la metàfora.

La vida se´m passa somiant. Quin moment de bogeria. El mes vinent surt el col.leccionable de l´ amor entre Cadiretes en paper. Gratuït, lliure, meu, del qui l´agafi. 40.000 exemplars que es repartiran per Barcelona. A donar-ho tot !!! Quins dies tan lluminosos. M´aixeco pels matins i penso... Aquesta llum és normal? I aquests dies tan llargs? I aquests colors? I cada dia surt el sol aquí o què? I tanta gent al carrer? I a totes hores? Semblo una guiri.  Quin privilegi l´haver tornat a casa. Privilegi de terra. Arghhhhhhhh!!! Estic en un moment de present. I per això penso rebentar-m´ho tot pel...

...CUANDO SE ESTÁ BIEN. Avui m he recordat d´aquesta escena de la pel.lícula de Carlos Saura mentre tornava de casa de la Maria. Tota ella quadres en moviment. S´està tan bé, aquí casa... "Qué hermosa es la vida.Qué hermoso es el mar. Qué bien se está, cuando se está bien." Ja he trobat l´espai i demà torno a pintar. No veig l´hora.