HORES DE TREN

Ahir estàvem molt petats després de tantes nits de tren; Des de que estic viatjant amb l´Albert, que faig més hores que els conductors, que dit sigui de pas, l´últim  varem dormir en el vagó dels maquinistes. Estavem en un compartiment de lliteres de 4, i pensavem que tindriem la sort de l´últim cop que no va pujar ningú. Però llavors va obrir la porta el vietnamita més alt del país amb uns cabells molt negres, que l´Albert va batejar com el Puma. No ens enteníem gaire, fins que va fer el gest de portar un cotxe i varem pillar que...

Continue reading

A NAH TRANG AMB ELS DE LA SECTA

Ahir quan varem trepitjar Nah Trang a les 5:30 de la matinada, vaig sentir que volia marxar d´allà ràpidament. El Miami dels russos o el Benidorm asiàtic;  en definitiva, una desgràcia costera. Les grans cadenes d´hotels es contradeien amb les banderes comunistes que decoraven els carrers. Un paisatge desolador. Després de la nit en tren, estàvem molt cansats, així que varem agafar una tumbona de l interconti i ens varem estar rostint i banyant-nos tot el dia. Per la tarda vem anar a veure un Buda supradimensionat, i seguidament varem anar a l´estació de tren per marxar. Estavem fent la cua per comprar...

Continue reading

EL DELTA DEL MEKONG I LES NOVES ADQUISICIONS

Les noves adquisicions: La Reina (Kwen), és un francès de pares vietnamites, que actualment s´està divorciant de la seva dona venezolana, on hi ha viscut dos anys. Ha vingut al Vietnam per un motiu que no he acabat d´entendre, tot i que parla un castellà gairebé perfecte. És molt polite i sempre va com un pinzellet. Me´l  va presentar el francés L´Albert: L´Albert és de Barcelona, i el que jo denomino un Heroi de l´economia. Té una empresa des de fa deu anys a Bcn de software i viatjarem junts durant dues setmanes. Com  ens varem conèixer i com ha vingut a...

Continue reading

ÚLTIMA NIT A MUI NÉ

Pensava que en aquesta última nit a Mui Né em lliuraria del francès i continuaria el viatge pel meu compte, però sembla ser que no serà així. Ara són les 21:30 i aquí ja esta tot tancat. Com que hem perdut el bus del migdia per tornar a Saigón, ara ens hem d´esperar al nocturn de la 1 de la matinada. Avui no hem fet gaire cosa més que perdre´ns durant tres hores amb la moto a 33 graus i visitar uns templillos. Hem tingut la nostra primera crisi, però l´hem superat amb èxit. Ahir varem anar al Red River, que és un...

Continue reading

FENT VIDA A VIETNAM

Jo havia vingut a la platja vietnamita amb l´objectiu de relaxar-me després de la intensitat del mes de març i del trancasso que encara arrossego. Ahir ja vaig avisar al Gregory que avui no volia fotre l´ou, i al principi del dia semblava que m´ho estava respectant. Però després de veure que el nano s´havia ordenat dos cops la motxilla i que no volia sortir sol, he decidit pillar la moto, sortir de la nostra illeta russa, i hem començat a fer km sense saber on ens portarien. L´aire era molt càlid, i sobre la moto s´estava de conya. Hem estat més...

Continue reading

LA POLICIA VIETNAMITA

Un objecte volador no identificat acaba d´entrar a la meva habitació. Així que fins que no surti, em dedicaré a fer una mica de blog fins que se m´acabi la bateria a l´ordinador. Joder, tanta ruralitat em té superada. Avui en Gregory i jo hem anat a visitar les dunes. Hem agafat una moto, i a mig camí se´ns ha pujat un local. En Gregory el volia fer baixar, però ha començat a fer veritables malabars entre les dunes, i l´hem acceptat com a part del team. En alguns moments pensava que no ho explicava; el dragon Khan es queda curt....

Continue reading

En Gregory de la France al Vietnam

Feia dos dies que estava a Saigón, i la calor, la humitat, el trancasso elevat a la màxima expressió, la repetació després de l´ escala a Dubai, i el pitjor, les oïdes totalment tapades (48 hores),  em tenien una mica desubicada. Però en un acte de valentia, vaig decidir-me a anar cap al centre, i tenir el valor suficient de creuar un carrer de Ho Chi Minh. Crec que aquest va ser el meu veritable bateig vietnamita.  Jo anava caminant i dient STOP STOP amb la mà, però no em va servir de gaire. La situació em va fer recordar que...

Continue reading

AIRBUS A380, una experiència que fa volar !!!

Quan he vist els tres fingers des del meu pròpi finger, és que no  m´ho podia creure. Aquest airbus d´EMIRATES és com la perfecció feta avió. Ara m´estic bevent una Heineken mentre carrego el mòbil i acabo de mirar Lo que el viento se llevo He anat al wc, recobert de fusta i amb hidratant per les mans i colònia masculina pels homes. Només hi faltaven unes planxetes amb la perruquera dintre. Hi ha una meravellosa escala de cargol que puja als pisos superiors, i també un bar per fer-la petar. Han apagat les llums, i el sostre s´ha il.luminat com si fos un cel...

Continue reading

SÓC A DUBAI (i estic flipant)

Dubai, 30ºC El turisme professional m´ha portat a passar 9 hores a l´aerport de Dubai. Com que no sabia molt bé què fer,  després de passejar-me  durant una hora amb cara de no haver sortit mai de Badalona, he arribat a la meva terminal. He vist que hi havia el Lounge pel business club, i he pujat les escales per a veure que tal. M´he anat acostant tranquil.lament sense abandonar l´expressió de és el primer cop que surto de casa. Llavors la noia m´ha dit, molt amablement, que sentint-ho molt, no em podia deixar entrar, i que l´opció era que pagués 80 euros per...

Continue reading