Yearly Archives: 2014

A diferència d´altres vegades, teníem ciutat on anar, però no un lloc on projectar. Tampoc ens va semblar el més important, malgrat que l´objectiu del viatge fos presentar l´Amor entre Cadiretes. De fet, per no tenir, no tenia ni el curt acabat. Es van haver de fer unes modificacions d´última hora, i la Tetone i jo vem estar 5 hores buscant un ciber per tot Milà que mai vem arribar a trobar. A la nit, vem quedar amb l´Enricco, un italià que vaig conèixer fa quatre anys i mig en un viatge a Cuba. Malgrat que el nano porta el glamour...

Cremats i contusionats,  varem decidir deixar la platja pel final i fer dos dies de visita cultural per Creta. Varem llogar un cotxe, i ens vem dirigir a Knosos, on es va coure la primera civilització d´Europa fa 3000 anys. Resulta que després de conduir tres hores, estava al costat de l´hospital on em varen embenar el peu. Ho arribo a saber, i ho fem tot entre la radiografia i la consulta. Aquí, com que no s´estressa ningú, a Knosos varem arribar a les 2 del migdia  a 40ºC. Una dona d´uns 65 anys ens va abordar, oferint-se com a guia....

No tots els turistes fan la ruta hopitals grecs.  L´inclouré en la Lonely Planet com a visita recomanada. Després de 20 hores de viatge, sortint de Zakynthos per arribar a l´illa de Creta, passant la nit al ferry, que semblava la pista de Luz de Gas més que un vaixell, i on una màquina del comecocos ens van salvar part de la nit, vem trepitjar Heraklio. Quan anàvem a pujar al bus que es portava fins a Chania, em vaig doblegar el peu en la separació entre les escales i la vorera. A la mateixa cama de les cremades de la moto,...

Resulta que la meva intenció de pujar per totes les illes Jòniques, s´ha vist fustrada per una maca d´infraestructura grega.  Després de passar Cefalònia, no hi ha cap ferri que arribi a Corfú ni a cap altre illa, així que avui dia de repòs accident postraumàtic i demà tornem a fer 6 horetes by bus fins a Atenes -la ciudad sin ley- i d´allà 9 horetes by ferri fins a Creta. L´Albert ha vist passar un avió i ha posat cara de nostàlgia. Encara no li donarem el carnet de turista professional. Des de l ombra de la piscina, observo a...

Tornàvem de les idíl.liques coves blaves. Una meravella en blaus.  I enmig de l´exaltació, en una corba, la moto ha relliscat i l´Albert i jo hem derrapat per sobre de l´asfalt. Sustassoooo. Quan m´he aixecat del terra i he comprovat que podia moure tots els ossos amb facilitat, he vist l´ Albert dret i l´instint m´ha fet caminar. He caminat uns 5 o 6 metres de la moto i anava dient, estic bé, estic bé. Un moment, eh? Què estic bé.  Em feia molt de mal el genoll, però no m´atrevia a mirar-me´l per la meva predisposició natural al desmai. Però...

En el bressol del pensament i del nostre enteniment de la bellesa, s´ha de tenir una gran  imaginació per poder fer una reconstrucció gloriosa de l´antiga ciutat d´Atenes. Molta pedra suelta. El parthenó no m´ha causat la impressió esperada, però en canvi, el teatre de´nDioniosio –dins de l´Acròpolis  i que els turistes no li presten massa atenció-, m´ha semblat entranyable. Els teatres tenen quelcom especial, potser perquè el nostre món és un teatre en sí mateix, i poder-ho reduir a un espai mesurable, és com tenir el món entre les mans on personatges vius poden representar el més còmic i el...

Ahir estàvem molt petats després de tantes nits de tren; Des de que estic viatjant amb l´Albert, que faig més hores que els conductors, que dit sigui de pas, l´últim  varem dormir en el vagó dels maquinistes. Estavem en un compartiment de lliteres de 4, i pensavem que tindriem la sort de l´últim cop que no va pujar ningú. Però llavors va obrir la porta el vietnamita més alt del país amb uns cabells molt negres, que l´Albert va batejar com el Puma. No ens enteníem gaire, fins que va fer el gest de portar un cotxe i varem pillar que...

Ahir quan varem trepitjar Nah Trang a les 5:30 de la matinada, vaig sentir que volia marxar d´allà ràpidament. El Miami dels russos o el Benidorm asiàtic;  en definitiva, una desgràcia costera. Les grans cadenes d´hotels es contradeien amb les banderes comunistes que decoraven els carrers. Un paisatge desolador. Després de la nit en tren, estàvem molt cansats, així que varem agafar una tumbona de l interconti i ens varem estar rostint i banyant-nos tot el dia. Per la tarda vem anar a veure un Buda supradimensionat, i seguidament varem anar a l´estació de tren per marxar. Estavem fent la cua per comprar...

Les noves adquisicions: La Reina (Kwen), és un francès de pares vietnamites, que actualment s´està divorciant de la seva dona venezolana, on hi ha viscut dos anys. Ha vingut al Vietnam per un motiu que no he acabat d´entendre, tot i que parla un castellà gairebé perfecte. És molt polite i sempre va com un pinzellet. Me´l  va presentar el francés L´Albert: L´Albert és de Barcelona, i el que jo denomino un Heroi de l´economia. Té una empresa des de fa deu anys a Bcn de software i viatjarem junts durant dues setmanes. Com  ens varem conèixer i com ha vingut a...

Pensava que en aquesta última nit a Mui Né em lliuraria del francès i continuaria el viatge pel meu compte, però sembla ser que no serà així. Ara són les 21:30 i aquí ja esta tot tancat. Com que hem perdut el bus del migdia per tornar a Saigón, ara ens hem d´esperar al nocturn de la 1 de la matinada. Avui no hem fet gaire cosa més que perdre´ns durant tres hores amb la moto a 33 graus i visitar uns templillos. Hem tingut la nostra primera crisi, però l´hem superat amb èxit. Ahir varem anar al Red River, que és un...