No tots els turistes fan la ruta hopitals grecs. L´inclouré en la Lonely Planet com a visita recomanada.
Després de 20 hores de viatge, sortint de Zakynthos per arribar a l´illa de Creta, passant la nit al ferry, que semblava la pista de Luz de Gas més que un vaixell, i on una màquina del comecocos ens van salvar part de la nit, vem trepitjar Heraklio.
Quan anàvem a pujar al bus que es portava fins a Chania, em vaig doblegar el peu en la separació entre les escales i la vorera. A la mateixa cama de les cremades de la moto, per descomptat.
A la primera fila de l´autocar s´hi asseia una mena de mama grega, que es va convertir en la meva protectora. Em va fer lloc al seu costat i va obligar al conductor a anar a per gel. Em va fer pujar la cama fins a la barana i m´anava apretant l´ ós dient-me que jo no podia viatjar així (3 hores més), i que havia d´anar a l´hospital. Jo, entre que no havia dormit res i que la meva tolerància al dolor és la més baixa del mercat, vaig començar a veure com els colors es tornaven blancs per segon cop consecutiu a Grècia, i li vaig dir que m´havia d´estirar, que pel que es veia, no havia ciutat grega per on passes on no m, hagués de desmaiar, com a mínim un cop.
Així que em vaig estirar al passadís com vaig poder, perquè la senyora no em deixava baixar la cama, i vaig quedar en una posició una mica estranya, sobretot pels que intentaven pujar al bus i es trobaven amb aquell panorama.
La dona va fer parar al conductor en una parada a prop de l hospital públic universitari. Però d´aquest vem haver d´anar a un altre, perquè aquí només visitavem fins a les 7,30. Una interessant visita turística.
Entrant per urgències, a la cua d´ admesos, em vaig fer amiga d´una grega també lesionada, que m´anava explicant tots els procediments. Vaig entrar fins i tot amb ella a la seva consulta perquè no em volia deixar sola. El metge flipava i no sabia a quina de les dues atendre primer. Després de tres hores i d´haver socialitzat amb tots els malalts en una nova variant de grec, radiografia i el peu embenat 7 dies.
Amb la motxilla i tota la cama embenada faig una pinta una mica estranya. Però intentaré acabar estoicament aquest viatge.
Sort que en els propers dies no haurem de canviar de ciutat…
