El Rei del Port Masnou.

Quan he entrat caminant pel port Masnou, passant per davant del Peix burleta, he pensat, "avui podríem dinar aquí".No sé quina mena d intuïció m ha empès a escollir aquest restaurant i no un altre, però la realitat és que no ens havíem encara begut la primera copa de vi, que en Ray - el Rei per la clientela habitual (tot dones de la setentena +), micro en mà, ha començat a fer un repertori de cançons de l Elvis, on tots ens hem començat a venir amunt. Cal dir que l alcohol també ha ajudat.A la taula...

Continue reading

Un iaio, un mosso, una compradora i una artista. Aquell sant Jordi que mai oblidaré.

Cada Sant Jordi, des de que vaig complir els 25 anys, anava al Passeig de Gracià a vendre punts de llibre d alumini. Sense permisos, sense lleis… Tot en plan here we are, here we go!Aquell any, el 2015, vaig arribar a la meva cita cap a les 11.Any rere any, sense dubte, el pitjor moment del dia era montar la paradeta. És a dir, obrir el faristol i posar els punts de llibre sobre una fusta que escrivia "la flor que mai marceix" .Per buscar una mica de complicitat per passar aquell mal moment, vaig col·locar-me sota...

Continue reading

Vida al Pantalà

Caminant pel Port del Masnou, es respira un ambient assossegat. Fins que arribes al nostre pantalà, on sembla que hagin posat junts a tots els bitxos possibles. Ahir per la tarda vaig arribar de correr, i el primer que em trobo és l' andalús de Sant Adrià del primer barco fent una barbacoa enmig del pantalà. Entre el fum i l olor a panceta, per poc no me la foto. Aquest és el que un dia cridava a la dona dins del barco Dónde estás que te voy a comer la tonyina....

Continue reading