Yearly Archives: 2013

Canvis i més canvis !! No es pot negar que aquest ha estat un any d´impacte, de transició, de dolor, de fortalesa, d´alegria, de renovació, de ressorgiment, de descobriment. Sento que la vida m´ha ensenyat i que he après. Però  sobretot, ha estat un any d´estimar, d´estimar molt i de sentir-me molt estimada també. Gràcies a tots/totes els que m´heu anat acompanyant, especialment a les meves amigues, que sou un pilar fonamental a la meva vida. Dit això, que comenci..... L´any en imatges !!! 14 de Febrer, presentació de la III Edició del Vi de l´Amor (Varsòvia), amb les etiquetes de vellut...

En aquest teatre que és la vida, cadascú de nosaltres som els protagonistes de la nostra pròpia obra. En el nostre escenari van entrant i sortint personatges, donant emoció i color a la nostra vida. Divendres varem tenir funció i no hi va faltar gairebé ningú…. L´ESCENARI..... MOLTES GRÀCIES  A TOTS/ES PER FORMAR PART DE LA MEVA VIDA !!!

Al juliol, quan jo estava a l´Ìndia, va morir el meu tiet Andreu. Avui hem anat a veure on resten part de les cendres. Quan estavem tots davant de l´arbre, el meu tiet Jordi ha sentenciat el moment amb aquesta frase: Aquí hi ha una part de l´Andreu. En aquella ermita la gent s´hi casa; si sabéssin que el meu tiet està allà esparcit… Ser o no ser:  No som res, som algo, i acaben sent unes cendres al costat d´un arbre. Avui he pensat en la VIDA com si fos un llibre amb milions de capítols. Cada capítol pertany a cada persona...

Com que un dels meus propòsits abans de que s´acabi l´any, és convertir-me en una dona de veritat, m´he apuntat a classes de costura. Vaig 4 hores per setmana, i l´ambientillo, és per veure´l. La propietària, que té uns seixanta i pico, és la professora. En una taula, treballa un ìndiu, que no deu saber on deixar la filla, perquè el tiu s´ha montat una mena de parc on posa la nena de 3 anys que va caminant amunt i avall fins que s adorm. Com que la mestre ja ha vist que la paciència no és el meu fort, i que segurament...

Podria dir que això nostre mai va ser un amor correspost. Ho varem intentar durant 7 anys, i tot i que al principi ens varem deixar endur per una passió passatgera, altres coses ens varen compensar com per seguir junts durant tant de temps. I ara que ja no hi sóc, és quan més em vols. I jo cedeixo. El que tinc més o menys clar, és que per molt que m´allunyi, VARSÒVIA I JO sempre tindrem una relació especial. No és que em faci una gran emoció tornar-hi, però quan és per exposar en un Museu, la cosa canvia una mica....

Un dia qualsevol, desperto i penso que tinc ganes de volar. Sento que tinc ganes de respirar una altra quotidianitat, una altra llum, tastar un altre gust, i veure com es mou la gent en una ciutat diferent en aquest dia sense nom. Vaig a l´aeroport, corro una mica, i en dues hores i escaig, ja sóc a Berlín. Agafo aire i l´ expulso lentament en una terrassa d´un barri anònim. I penso, la vida és una oportunitat en sí mateixa. Perquè mentre hi hagi vida, hi ha l´esperança de que tot això pugui passar. Lliurement. Em trobo a la Marion a la carta....