Al juliol, quan jo estava a l´Ìndia, va morir el meu tiet Andreu. Avui hem anat a veure on resten part de les cendres.
Quan estavem tots davant de l´arbre, el meu tiet Jordi ha sentenciat el moment amb aquesta frase: Aquí hi ha una part de l´Andreu.
En aquella ermita la gent s´hi casa; si sabéssin que el meu tiet està allà esparcit…
Ser o no ser: No som res, som algo, i acaben sent unes cendres al costat d´un arbre.
Avui he pensat en la VIDA com si fos un llibre amb milions de capítols. Cada capítol pertany a cada persona que ha passat per aquest món. D´alguns s´escriura més, d´altres potser costarà fer-ne més de dues ratlles.
M´he preguntat… Quina és la vida que vols que es llegeixi de tu?
Avui he sentit
la brevetat.
La necessitat de viure amb coherècia
i a consciència.
Fer allò que sento.
Però si faig allò que sento, potser ara et trucaria.
I…
No ho faré.
Tantes vides, i sempre els mateixos errors. Aquest seria el resum del llibre.