Yearly Archives: 2011

Fa un any que vaig engegar la web amb els sentiments que comporta començar qualsevol projecte. Personal o professional. Il.lusió, empenta, emoció, alegria, interès. Un any d´exposicions i presentacions a Brussel.les, Varsòvia, Girona,... Fa una setmana se ´m va ocórrer fer una Excel amb tot el que portava –diguem amablement invertit- en tots els projectes relacionats amb l´art. Potser en veure el resultats, qualsevol mínimament entès d´economia podria pensar que jo en mi mateixa sóc l´empresa més ruïnosa del planeta. Què fer. Autocoachignar-me. Em diverteix? Em realitza? Em puja l´ego? M´omple? Experiment-ho els limits de la meva creativitat? Si a tot. I segurament més. Però, ara que no veig cap...

En una hora desidiosa, el vagó molt buit, rendibilitzo mentalment si la freqüència de pas dels trens de rodalies  també és una despesa innecessària de la que aviat haurem de prescindir. Miro per la finestra encara dins del túnel,  i puja un noi amb la cara vermella que desvia la meva atenció. És un post-adolescent que porta uns papers a la mà i està plorant. Seu a prop meu mentre fixa la mirada en un punt finit per evitar més llàgrimes. De tant en tant i també com a mètode, s´apreta els ulls amb el polze i l´índex, pressionant-se el globus...

Un periodista li preguntava a l´ octogenària  Duquessa d´Alba sobre que li semblava el fet de que actualment els membres de la monarquia es casessin amb plebeus. “Es lo que se lleva ahora”, va contestar, lo que por supuesto no me gusta nada, vaig entendre jo. Pues a  mi tampoco, Duquesa. Una de les principals i més importants funcions de la monarquia és la diplomàcia, ja que sota aquest concepte,  emparen moltes de les  crítiques que reben per ser una institució anacrònica i cada cop més mancada de sentit. Originàriament, un dels preceptes monàrquics era el d´unir països i així créixer territorialment amb tota la integració ...