Un periodista li preguntava a l´ octogenària Duquessa d´Alba sobre que li semblava el fet de que actualment els membres de la monarquia es casessin amb plebeus. “Es lo que se lleva ahora”, va contestar, lo que por supuesto no me gusta nada, vaig entendre jo.
Pues a mi tampoco, Duquesa.
Una de les principals i més importants funcions de la monarquia és la diplomàcia, ja que sota aquest concepte, emparen moltes de les crítiques que reben per ser una institució anacrònica i cada cop més mancada de sentit.
Originàriament, un dels preceptes monàrquics era el d´unir països i així créixer territorialment amb tota la integració que això podia comportar (política, comercial, econòmica, lingüística…).
Els grans banquets i els privilegis eren en certa manera merescuts, ja que al darrere de cada enllaç matrimonial hi havia un gran esforç d´estratègia diplomàtica.
En l´actualitat, per obtenir benefici d´altres països, o bé s´envaeixen o bé es formen relacions comercials.
Per això em pregunto: Cal una monarquia?
En realitat, si les coses es fessin bé, no estaria de més. Un lligam familiar fa que les relacions es reforcin i es tornin gairebé indestructibles.
Analitzo la funció diplomàtica que ha exercit el príncep Felipe casant-se amb l´asturiana Letizia. I concloc que cap, perquè al formar Astúries part de la Península anteriorment a aquest matrimoni, Espanya ja tenia el dret d extreure tot allò que d´aquesta terra necessités.
En canvi, si per exemple, el Príncep Felipe s´ hagués casat amb la Princesa Madeleine de Suècia, el lligam entre Espanya i Suècia seria molt més productiu. Qui sap si alguna planta de l ikea produiria en algun lloc de la Península. O si el mite de les sueques tornaria a agafar força i impulsaria de nou el turisme de Lloret.
Igualment succeeix amb Victòria de Suècia, No aconsegueixo veure quin profit social en treu el poble suec de que s´hagi esposat amb el seu entrenador personal.
Els monarques ho volen tenir tot, i en realitat, podrien tenir-ho sense necessitat de posar en perill a la seva Institució: Tal i com antigament els hi deien les mares a les seves filles en els matrimonis concertats, “ l´amor sorgirà amb el temps”.
la duquesa d’alba clar que estava en contra de que el príncep es cases amb una qualsevol. Perquè a ella i fa ràbia ja que sinó fa moltes generacions que els Alba i els Borbons estarien casats. Pregunta-li a la familia Ortiz que hi pensa. A vegades veiem les coses no com són sinó com ens interessa veure-les o com ens han ensenyat a veure-les. Jo no vull rei, tampoc presindent de la república, amb el del govern ja en tenim prou. Espanya necessita a dia d’avui d’un rei perquè és una figura que en principi no enten de partits polítics.
A mi que facin el que vulguin, perquè la reina d’Espanya és grega i de que ens ha servit? pel iougourt? a que comparin la economia seva amb la nostra?.