Ahir vem arribar a Tarragona des de l Atmella.
Va ser una navegació tan idíl·lica, que en Manel i jo ens miràvem recíprocament amb els ulls plorosos com si no hagués pogut ser real. Vent perfecte, mar equilibrat, veles a tot drap.
A l arribar a Tarragona, continuàvem amb l estat zen, quan se m va acudir preguntar li al Manel si sabia on estava el port exactament. Semblava que tenia certs dubtes, però tampoc no semblaven preocupants. Sense voler baixar del núvol, va anar a cuinar el peix que havia pescat.
Jo, en un acte de proactivitat, vaig voler me localitzar al Google maps, en una relació especial que hem constituït l un amb l altre per a que no es torni boig quan em busca enmig del mar. En Google ja dona per assumit que jo puc caminar pel mar, i em calcula les rutes en modo a pie, que acostumen a ser les més exactes en quant a temps.
Des del mapa, jo observava que hi havia dues entrades al port. La primera era la del port industrial, i una altra més endavant que seria la nostra molt més discreta, la del port comercial.
Li vaig ensenyar el mapa al Manel (que mai ha pres seriosament la meva relació amb el google maps dins del mar) , va dir que molt bé, i va seguir surant en el seu núvol de felicitat.
Jo, sentint que ja havia cumplit com a grumet, vaig començar a whapejar amb l Ester tranquil.lament, fins que en Manel va distreure la meva atenció dient:
» quin espigó més llarg, arribarem al pantalà en una hora» Jo com que estava parlant amb la Xata només vaig dir, «Ja veus» en plan, ara no que estic xatejant.
A l acomiadar me de l Ester, se m va ocórrer alçar els ulls, i de sobte ens vaig veure:
- Amb la vela major posada dins del port
- al darrere d un barco filipino que feia cent vegades el nostre
- amb un altre de dimensions similars al filipino a punt D entrar.
Els dos teníem cares com d estupefacció, perquè a tot això, en Manel acabava de trucar per ràdio a capitania del port Industrial, i la noia que semblava molt més anada que nosaltres, ens va donar un amarre de 100 metres per poder atracar un veler de 10.
Amb la vela posada i tot posat, vem començar l escena Pimpinela (Manel) «tu m has dit q era per aquí» (Nani) «jo t havia ensenyat el mapaaaaa» (Manel) «sempre parlant amb l Ester en els moments crítics», i d’altres retrets de dies anteriors, mentre els filipinos ens observaven amb la mateixa passió com si estiguessin veient Cristal.
Així que abans de que ens multessin per les múltiples infraccions marítimes comeses en menys de deu minuts, en Manel va fer un volantasso al timó I vem escapar del port industrial.
Ara, camí de Sitges.
