Eren les dues del migdia. Les quatre motores que teníem al voltant marxaven per anar a dinar com acostuma a fer la gent ordenada, quan en Manel ha començat a insinuar que s havia d anar a les roques abans de que pugés (més) el vent. Jo he optat per falsejar la realitat fent me la dormida, i en aquest intent fingint, he entrat directament a la fase rem.
En Manel ha respectat el meu estat de traspàs uns 20min, i al final per no sentir lo, m he aixecat, m he posat les botes a disgust, i he pujat a la dingui (zodiac) amb els ulls plorosos. A més a més, el motor no engegava i ens hem hagut D apropar remant.
Certament el fons marí ha sigut excepcional de veure, i celebro haver me despertat. He estat una horeta fent videos i observant tranquil.lament la pacífica vida dels peixos del mediterrani, i hem tornat al veler.
Al tornar, he lligat la dingui fent una variant de nus mariner més original que els ja coneguts i existents, tot i que no m ha acabat de convèncer. Li he dit al Manel que el repassés, però la seva confiança en mi és total.
Després de fer un petit vermutet a la proa mentres ens secavem, en Manel s ha despullat íntegrament, i ha baixat a la cuina per cuinar les navalles i els musclos D ahir en aquest estat natural.
Jo estava a dalt mirant els vídeos amb concentració, quan he alçat els ulls i he vist que la dingui s havia desfet del meu nus mariner per començar un llarg viatge lluny de nosaltres, a l’hora que era a punt de passar a millor vida xocant contra les roques.
Llavors he fet un crit histèric de NIIIIINOOOO LA DINGUIIIIIIIII, i en Manel ha sortit despullat de la cuina on bullien els musclos, i tal cual s ha tirat al mar. Feia molt de vent i onades molestes, però res ha impedit que quan anava per mig camí, hagi parat per dir me: APAGA EL FOOOOOC QUE SE M PASSEN ELS MUSCLOS!!
Jo estava una mica consternada amb la situació, ja que amb la mà esquerra tenia el botó de helicoptero de emergència preparat, mentres que amb la dreta apagava la caçola dels musclos perquè no es passessin.
Finalment ha tornat exitosament, tot i el vent contrari I la mala mar.
A l arribar, m ha donat la corda de la dingui en un acte repetit de confiança, mentre ell entrava a la cuina de la que no havia d haver sortit mai, per seguir cuinant.
