A Varsòvia, aquesta nit, em quedo a casa del Victor. No vull semblar la típica exnòvia gelosa, però kochanie, ja m´explicaràs QUI FUMA A CASA TEVA !!En fi, sentiment estrany d´estar en aquest pis sense tu.
Avui he tornat de Berlin per preparar l´exposició. Tot plegat un caos, perquè els quadres estan al Museu de Plock (al nord) i els de moure a Jaroslaw (totalment al sud). EL transportista m´ho ha pressupostat per 300 euros (un abús d´última hora), però al final vaig amb un noi que no sé ni qui és, però que té una furgo i em farà de taxista/transportista mentres jo li dono conversa. (D´aquest any no passa que faci una visita a l´Autoescuela Urbano- Y de paso, Esther, a ver si nos montamos algo los lunes al sol).
En fi, ara estic mandrejant en el sofà i esperant a que l´Eduard acabi el sopar d´empresa per fer-la petar una estona. Llegeixo en el Pais del 21 de Juliol, un article sobre la INSATISFACCIÓ.
Projectem idees de felicitat mentre vivim una vida que no ens pertany. I aspirant a que allò somiem algun dia arribi, van passant els anys amb un sentiment de buidor que mai aconseguim omplir.
Estant a l´Ìndia em vaig sentir plena. I satisfeta. En molts anys, era la primera vegada que em sentia realitzada amb la vida que portava i amb la vida que se m´ oferia.
I ara, em sento igual de bé. Quan hi ha una coherència entre el que ets i el que fas, no hi ha espai per a la insatisfacció.
Fins fa poc, jo estava a l´altra part del riu, on arrossegava els dies projectant idees de felicitat. Com creuar quan l´horitzó és només una línea sense dimensió? De vegades, cal CREURE I CONFIAR. Començar a remar i mai deixar de creure en que a algun lloc arribaràs. I tot allò que va quedant enrere, és ja part d´un passat al que mai més hauré de tornar. Llavors només hi ha present i il.lusions de futur. I SATISFACCIÓ.
La vida és només una i limitada. Per què no arriscar?
Y los sueños, sueños son.