Blog

ESTIC A CASA, EM SENTO A CASA

Avui m ha trucat l´Edu des de Varsòvia que estava agobiadillo. Sembla que ja ha començat el fred, la foscor i els dies grisos. I la gent que no ajuda.

Jo avui he anat a casa de la Keim per posar-nos una mica al dia i també per donar-li una abraçada a la Ines, la seva mare. Hem estat a Calella, en un dia brillant, lluminós, viu, gaudint d´un sol que calenta la pell sense cremar-la.

Encara em desperto als matins i em costa de creure que no hauré de tornar més a Polònia. Només aquest pensament em fa estar AMUNT  i més AMUNT.

La meva vida actualment em sembla una mena de somni erotico-festiu: unes hores de platgeta , una mica de bici, menjar reconegut, fàcil comunicació, la gent que estimo a la cantonada, una societat viva que es mou i que fa moure. Si és dilluns o és dissabte, què m´importa. Fa uns mesos que vaig deixar de comptar.

Quan viatges, sembla que visquis dues vides paral.leles. Així doncs, quants anys tinc? Per poc se m´oblida  que el temps ja no el compto, sinó que el visc !!  Amb més experiència, més creixement. Amb més capacitat per gaudir d´allò que he anyorat.

Estic feliç, malgrat les incerteses i les certeses. Sóc un ocellet al que li han obert la porta de la gàbia i amb timidesa, ha començat a volar per un món de colors nítids.