Cap d’any tailandès : Tinder es queda curt

No sé com explicar la nit d ahir.Després d estar 12 dies a la plàcida illa de koh lipe deixant el cervell gairebé en pla, ahir vem tornar a Bangkok.L arribada va ser TRIOMFAL.A Bangkok hi ha un carrer que és com el carrer més horrible que té qualsevol ciutat en el sentit turístic. Vindria a ser com les rambles però portat a l extrem. Parlo de Khaosan road.Encara no sé el motiu, però en Manel va agafar una habitació per les nits que ens queden en el putu centre del carrer. Mentre esperàvem l avió de tornada...

Seguir leyendo

Em cago en el Door to door

"No os preocupéis, esto es un door to door. Subes al bus y te despiertas en la playa, así de fácil " ens va dir en Jack. Per uns moments vem pensar que havíem triomfat. Va durar poc. 17:30 ens ve a buscar un tuc tuc i ens deixa enmig D una glorieta. 30 minuts després, un turista em ve i em diu It sounds like a fake. És poc alentador. 18:00 ens ve a buscar el bus que ha de ser el...

Seguir leyendo

Què passa a l’abril a Thailand

Podría imaginar-me moltes festivitats, però que a l abril es celebrés l any nou a Tailàndia, és l última de les festes populars que m hagués passat pel meu cap. El mes D'abril és, per defecte, el mes de donar-ho tot. Això vol dir que la gent també es nou més i tot està molt més car. Nosaltres volíem baixar a Koh Lipe, l última illa de Thailand i la primera abans de Malasya. No trobàvem cap combinació q sortís més o menys assequible amb avió , i hem entrat a un xiringuito cutre, molt cutre...

Seguir leyendo

Tornem a Bangkok

Dormir al costat D un templillo comporta certes conseqüències. Una D elles, és que a les 6 del matí algú agafi un micro i comenci a fer un speech apassionadament . Entre el jet lag i la calor, pensava que algú s havia colat en els meus somnis, però no havia manera de fer lo callar. A més, no entenia res. He hagut D obrir els ulls i recordar on era. Després de tres anys, l única cosa que ha canviat significativament, és que la foto del rei és una altra. Per la resta, Bangkok espontània com...

Seguir leyendo

Començo a intuïr que navegar és de gandulets

Amics de la navegació : He començat a intuïr que, navegar un veler, és de gandulets. Els moments de tensió, malgrat que es puguin allargar, són puntuals; però els de relax, clarament es superen. A nosaltres ,perquè no ens funciona res (ni el pilot automàtic ,no tenim ploter,ni el que medeix els nusos i et diu a quin vent vas, i un llarg etcetera ). Però si no, és a dir,que el barco més o menys t ho fa tot apretant un botonet, quan hi ha bon mar, sense dubte és la millor terapia antiestrés: tranquil·litat ,Pau, bellesa indubtable, molt de...

Seguir leyendo

Exigeixo pujada de categoria professional : De grumet a Capitana I

Avui el Manel s ha despertat que pensava que li hauria de fer un nusets D aquests mariners entre l esquena i les cames. Ha trigat una estona en poder se alçar, el que no era gaire bona senyal. Començaven ja el 4art dia al port de Porós i l agobio estava començant a apoderar se de nosaltres. Així que, no sé ni com, en una decisió ultra ràpida , m'he vist fent petons i abraçades als francesos i recollint l ancora mentres el jueu em vigilava. El nostre mode de procedir és que el Manel em diu el que...

Seguir leyendo

Un sopar per recordar

Per motius diferents, tots seguíem al port de Porós. El fríki jueu de l esquerra, perquè li havia costat la vida atracar i ja no volia tocar el barco fins que tornés a Israel. El francés de la dreta perquè feia tres dies que esperava una tormenta que mai arribava. I nosaltres, perquè en Manel no es podia moure per la lesió a l esquena. Així que, enmig de la desolació, el francés ens va convidar al seu barco a sopar. En realitat, més a beure que a menjar. Ells només parlàven en francés, alguna paraula suelta en anglès, però...

Seguir leyendo

Vida a port: Entre el musulmà i el jueu

Hem hagut de parar la navegació tres dies per diferents motius i tots principals. Per un cantó, la gènova està super cardada des de fa temps, es veu . Esperàvem una peça des d'Atenes que no arribava, i quan ha arribat i l ha canviat, ha vist que hi havia una altra de trencada també. Per sort, d aquesta última tenia Recanvi. M ha dit que ens ha fet un apanyo que espera que ens duri ?. Vem arribar a Porós divendres, i encara estem aquí, fet inusual en la nostra trajectòria, on no dormim mai a port. Per...

Seguir leyendo

6è dia de Navegació : La Gènova s’ha trencat

Avui, 6è dia de navegació, hem desplegat les dues veles que té el barco: la major i la génova. Ha estat un moment espectacular :feia vent, el veler anava escorant a sis nusos (navegació tranquil.la),fins que, arribant a Porós, hem decidit parar a una caleta per banyar nos abans D entrar a port. Comencem a recollir la p. Gènova, i a mig camí s ha tornat a atrancar. Sort que avui no feia el vent del segon dia, perquè m hagués agafat algo. En Manel l ha aconseguit lligar amb les mans, però era evident que no podíem continuar el viatge...

Seguir leyendo

La grumete Navarro i el Capità Manel

Ja portem cinc dies de navegació, i el meu curs accelerat amb crits histèrics a dues bandes en moments de tensió, està començant a donar el seu fruit. El que tinc clar, és que moure el barco significa emoció assegurada. Aquesta nit l hem passat a Kirá, un petita illa deshabitada, amb una caseta desconstruïda i una hermita que tenia una clau posada. Jo li vaig donar la volta, però la porta no es va obrir. Vaig pensar que potser era una senyal i no vaig insistir més. Hem passat la nit tres valerets, un d ells amb dues parelles que...

Seguir leyendo