Per motius diferents, tots seguíem al port de Porós. El fríki jueu de l esquerra, perquè li havia costat la vida atracar i ja no volia tocar el barco fins que tornés a Israel. El francés de la dreta perquè feia tres dies que esperava una tormenta que mai arribava. I nosaltres, perquè en Manel no es podia moure per la lesió a l esquena.
Així que, enmig de la desolació, el francés ens va convidar al seu barco a sopar. En realitat, més a beure que a menjar.
Ells només parlàven en francés, alguna paraula suelta en anglès, però poca cosa. I jo, el francés, a part de totes les connotacions eròtiques i del Lou Lou oui, c est moi, poca cosa més.
Al principi anàvem amb el traductor i tal, però després de dos gin tonics I un conyac francés, vaig començar a notar que em sortia un francés súper fluït :
Je pinte su la sed, le Manel c est l ingenierè,
L. Isaerli c est loquè (aquest tema ens va portar gran part de la nit), a Le meg grec no hi ha peixé, perquè Le portuguel ne se pa pagué a la comunité europé, el seu barqué ces t magnifiqué,i així durant cinc horé.
El senyor, Clot, que fumava un puro darrere l altre, ens va explicar que havia estat l entrenador oficial de l equip de hockej sobre gel de França i ja estava jubilat.
Els paisatges s obliden, però les persones són el que et fa recordar la foto amb un somriure.