Aquest matí m´he despertat perquè sentia al nano del restaurant cridant mentres donava cops de pal contra una fusta.
La colònia de micos que ronden per aquí, han pres possessió de l´esmorzar d´una turista i s han plantat davant de la meva porta a menjar-s´ho. Iogurt, repelar el mango, una mica de chapati. He obert i he tancat de cop. L´home estava histèric, però m´he adonat que si tots els micos es posen d´acord, no hi ha res a fer. I tot i que no sigui molt correcte, com que els hindus no maten cap animal, és una batalla perduda.
De sobte m he vist dins de la guerra de los Simios.
Si el món aguanta, segons l´ evolució, els micos son els humans del futur. Avui ho he vist clar. Aquest descontrol natural m´ha portat a pensar en que l´home, per la seva intel.ligència, és sent superior davant de la natura. Però és que els micos, quan treballen en comunitat, poden amb nosaltres. I dona´ls-hi uns anyets.
Estic imaginant una societat compartida. Estem preparats per ser co-protagonistes? O encara pitjor!, per una baixada a la piràmide alimentària? L´home perd poder i té algú superior que el domina… Arghhhhhhhhh!!!
