Teòricament, venir al desert el dia 31 de desembre, és més car per la super festa que s´organitza.
El paissatge era desolador: Havia arribat un grup d´alemanys de sis persones que reien per tot.
Per exemple: Bona nit (jajajajajajajajajajaja). Where are you from? (jajajajajajajajajajajaja) Espanyol o catalàn? (jajajajajajajajajajajaja) . Era impossible poder portar qualsevol conversa.
L´anglesa, L i jo, estàvem consternats. La resta de locals s´havien adormit, i la francesa estava també de morros amb l´home i no va aparèixer.
A les 10 ens varem portar el mateix sopar que el dia anterior, i la nit va anar passant de la manera més surrealista possible. A les 11 (hora marroquí, 12 a la Península), els alemanys varen obrir una ampolla de Freixenet que havien portat expressament per l´ocasió. A les 12 varem tornar a felicitar-nos perquè era l´hora de l anglesa. Com que li vem anar pillant el tranquillo al tema, a cada hora trobàvem un motiu per felicitar-nos. Mentrestant, anaven entrant i sortint berebers que se´ns unien i feien alguna cosa de percussió improvitzada.
Cap a la una els alemanys varen fer retirada, i finalment ens vem quedar L, l´anglesa i jo sols. Quan jo pensava que ha estava tot fet i em disposava a tancar la nit, van entrar 3 berebers nous, buscant ajuda perquè no podien obrir l´ampolla de vi del Marroc. L finalment els hi va solucionar el problema, i l´agraïment va ser infinit. Ells eren guies del desert, i venien de passar 4 nits per les dunes amb 30 italians, Feien cara d´estar realment esgotats. Nosaltres també.