En Marc s´ha enamorat profundament de la Laura i decideix viure la seva història fins a les últimes conseqüències….

És la bellesa una fi en sí mateixa ? En tenim prou amb un quadre bell que només ompli les nostres expectatives estètiques? Obres sense títol; expressió de color, composició, constrast en un equilibri que omple els sentits, però em deixa l esperit buit. En realitat, no n´hi ha prou en aparellar-se amb algú només perquè tingui un fisic atractiu. Llavors, què espero de l´art? Cap capullo, tot flors: Reflexions sobre la bellesa i la seva sostenibilitat.

Camino per damunt del Perito Moreno sentint el pes de les cames sobre el gel. En un moment perdo la concentració per alçar els ulls i observar una superficie sense horitzó de masses i masses d´aigua dolça congelada.

Un sol que calenta i desfà, penetra en l´aigua transformant la transparència en un espectacle de blaus. Una bellesa que m´excita i em trascendeix, mentre el guia es queixa de que li estic endarrerint el grup.

….Quina pressa hi ha…?

En Marc és derrotat.

Després d’uns mesos d’agitada vida social, en Marc no li veia el final a aquell temps de colpidores experiències físiques i emocionals. “Quins girs dóna la vida: D’estar casat i compromès a golfo amb sentiments…”…

“Quin desastre el mercat de les cadiretes. Em quedaré sol tota la vida…” En Marc continua buscant allò que el faci sentir viu i il.lusionat, malgrat l´entorn no li sigui el més favorable. Enmig d´aquesta recerca per la felicitat, descobreix que la vida és un constant  aprenentatge i que, de vegades, trobar-nos en situacions inesperades,  ens fan tenir reaccions abans inimaginables…

“En Marc s’ha tornat boig per la millor amiga de la seva dona… “ Ens comprometem pensant que serà per sempre, i una situació inesperada ens fa replantejar la vida de nou. Per damunt de tot, en Marc lluitarà per ser fidel als seus sentiments. Ho aconseguirà?

Sóc a Cuba i sento que retrocedeixo en el temps. A un temps molt llunyà, on està tot per fer. No hi ha res. Per sort, ja que tampoc no podria gaudir de gaire cosa si la hi hagués. Un sol cotxe en quilòmetres i quilòmetres d´autopista; una societat a mig construir. Parlo amb la gent i em sobta el seu alt nivell cultural, totalment descompensat respecte el seu nivell econòmic i conseqüentment, de les seves possibilitats de desenvolupament. Tot plegat em fa reflexionar, sobre els sistemes, sobre el què és millor o sobre el que millor s’adequa a la nostra condició d’éssers humans. Un estiu. Un viatge.

Comments are closed.

Vols un quadre a mida?Descarrega els fons de pantalla de les obres