3er dia de Navegació : L’Oriol

Després del dia accidentat d ahir, avui hem despertat finalment a la bellesa i a l equilibri grec. Aigua turquesa, pins de verd intens, peixos movent-se en team D un costat a l altre, i nosaltres observant aquest espectacle com si això no fos D aquest món ?. En Manel estava ajudant a fondejar un veler D una parella de iaios grecs, quan he vist que un nano s apropava amb el tub i les ulleres cap al meu barco. També m he fixat que venia tal i com l havien portat al món. Jo estava asseguda a les escales del...

Continue reading

2on dia: moure el veler és show assegurat

Està clar que cada cop que agafem el veler, passa alguna cosa. La Marianna, la grega que ens ha llogat el barco, em va suggerir venir a aquesta petita illa on estem ara. El vent ens venia de nort, que traduït al català vol dir no gaire convenient. Tot i amb això, hem tirat pel dret. La navegació molt bé, la génova desprès de l espectacle D aquest matí ha funcionat perfectament, fins que hem arribat a una caleta per atracar i passar la nit. Comença el show. El Manel ha fet una maniobra complicada, que és atracar de cul. La veritat...

Continue reading

2on dia de navegació: Avui hem patit

Tal i com us vaig explicar ahir, la Génova no s enroscava, i és clar, avui tampoc. Així que hem trucat a la noia del barco a veure quina solució ens donava. Ens ha dit que anéssim fins a Porós a motor, que está a l altre punta, perquè aquí on estem no hi havia tècnics. Això per en Manel, vindria a ser com una mena de gran humiliació (trucar a un tècnic, vull dir ) Així que, ni corto ni perezoso, encara amb l ancla posada al mar, ha desplegat tota la vela en su ancho y alto per...

Continue reading

1er dia de navegació

Avui hem sortit a navegar. La sortida del port ha estat espectacular ; vull aclarir que jo no sabia que estàvem sortint. Estava tranquil.lament recollint no sé quina corda que m ha passat el grec del barco del costat, quan de sobte he començat a sentir crits de Però deixa anar la cordaaaaaa. (la de l altre costat). Bueno, histerisme total:, el barco ha començat a anar sense fre cap al barco del costat, i quan ja ens pensàvem el pitjor i jo ja havia tancat els ulls i donar la fiança per perduda, el Manel, que estava suant...

Continue reading

1er dia al barco de l Amol

Doncs resulta que fa tres mesos, el Manel, que tot sovint encara creu que té 20 anyets, va agafar no sé quin pes i se li va contracturar l esquena de tal manera, que va estar gairebé una setmana sense poder caminar. Quina casualitat, que justament avui, que anem a fer la recepció del barco, el Manel ha estornudat I crock! Contractura is back!! Als 30mil graus que estem avui a Atenes, he anat a buscar una farmàcia per comprar voltaren i una faixa. Evidentment m he perdut seguint les instruccions del Google maps, que a més a més, he de dir...

Continue reading

NAVEGANTE NO HAY CAMINO

Això és exactament el que va passar: Aquest estiu el Manel volia anar tot el mes a Thailand. Cada dia mirava vols per volar a Bangkok, on ja hi havíem estat al 2016 i havíem sigut més feliços que dos perdissos. El tema és que jo no ho veia clar, perquè a l agost a Thailand pot ser que el temps es comporti, o que ens agafi el monzón de les nostres vides. Però clar, com convèncer al Manel de canviar de plans amb la cara d entusiasme que planificava el viatge... Així que pensant pensant, se m va ocórrer la...

Continue reading

OPERACIÓ TIROIDES (1A part)

Després d´haver-ho endarrerit durant molts anys (13 des de que em van diagnosticar l´hipertiroidisme i la doctora em deia que m´havia d´operar), aquest estiu em van trobar unes cèl.lules atípiques en un nòdul al tiroides que feien sospitar de l´existència d´un càncer, i la meva doctora va tirar pel dret. En menys de dues setmanes ja tenia dia i hora. El cert és que jo no em volia operar, i amb aquesta actitud negativa vaig arribar a Can ruti. Vaig començar a plorar tan punt vaig posar el peu a l´hospital com si m´estiguessin portant a l´escorxador. Em vaig acomiadar de la...

Continue reading

UN DIA GAFE

En el món de les relacions, quan dues persones passen molt de temps juntes, les energies  flueixen d´un costat cap a l altre i es contagien les sinèrgies. Així què,  si un es desperta gafe, es força provable que el gafisme s´encomani. Després d´alguns accidents domèstics i ja intuïnt que no era el nostre dia, vàrem decidir sortir de casa i anar a comprar una tela per pintar.  Quan vàrem arribar a la porta de la botiga, al carrer Rosselló, la moto es va parar i ja no va tornar a engegar més.  Una mica desolats, vàrem estar esperant el bus...

Continue reading

HOSPITALS DE SZCZECIN 2ª Part…

Nani: -Un forat a l´ós... Però només en el dit trencat o en tot el peu? Doctor:– No, només en el dit trencat. N: -Llavors pot ser de la trencada, no? D: - No ho sembla. Un home de poques paraules, estava clar. Em varen fer l´analítica, i els resultats varen trigar dues hores més. Ja portava 8hores a l´hospital, i vaig pensar que potser havia d´arreglar el tema del nom, perquè s´estava allargant més del que m´imaginava. Finalment, va venir una doctora i em va dir... Guimenes, la situació és aquesta. Les analítiques no estan malament però no estan bé. O sigui, estan al límit...

Continue reading

RUTA HOSPITALS DE SZCZECIN (1ª Part)

És difícil d´explicar. Sortia de casa i anava molt distreta;  baixava les escales, se m´han liat les cames crec, i en conseqüència m´he trencat un dit del peu. No sabria dir si se m´han doblegat cap enfora o cap endins, però el 4art dit estava en mal estat. Després de la desmaiada corresponent pel meu ja conegut elevat nivell de resistència al dolor, he anat a l´hospital especialitzat en fractures que m´ha recomenat el taxista. Com que el meu nom no sona a nom (com podria ser Laura, o Anna, o Maria), i a més aquí es fan un liu  considerable amb...

Continue reading