X està socialment esgotat, i ha decidit deixar la feina per emprendre una nova vida viatjant per l´ Amèrica Llatina. Després de dos anys i d´haver-se gastat tots els seus estalvis, s´ha adonat que aquella és la vida que realment el realitza. Viu de l´ artesania local que ha anat aprenent al llarg del camí.
Han passat ja 4 anys i continua feliç enmig d un poble indígena, portant una vida humil, senzilla, però plena.
Un dia es comença a trobar malament. Quan respira li fa mal el pulmó. Poc a poc es va debilitant i finalment decideix demanar ajuda econòmica a la família per agafar un avió i tornar a Barcelona.
A Catalunya li diagnostiquen un càncer i li comencen a fer un tractament agressivament car. Tractament que estan pagant tots els treballadors rebotats o no, amb els seus impostos.
X és una persona afortunada, primerament perquè té un passaport europeu, el que significa que pot gaudir de totes les comoditats del primer món i també de les excel.lències que ofereixen els països econòmicament debilitats.
Si X fos una persona coherent, hagués assumit la seva vida en el poble indígena i sense deixar de lluitar per la vida malgrat les poques possibilitats, no hagués marxat.
Estar en el sistema o estar fora del sistema. Però agafar el millor de cada cosa pel simple i alhora complex fet de tenir les possibilitats per fer-ho, és un acte totalment insolidari cap a tots els móns.
X, Y, J, K…. Deixeu-ho tot… Però tot. Amb totes les conseqüències.