Inici Nani Navarro Amor entre cadiretes Galeria Bloc Botiga Regala-rt Contacte

VISITA A KNOSSOS….

Cremats i contusionats,  varem decidir deixar la platja pel final i fer dos dies de visita cultural per Creta. Varem llogar un cotxe, i ens vem dirigir a Knosos, on es va coure la primera civilització d´Europa fa 3000 anys. Resulta que després de conduir tres hores, estava al costat de l´hospital on em varen embenar el peu. Ho arribo a saber, i ho fem tot entre la radiografia i la consulta.

Aquí, com que no s´estressa ningú, a Knosos varem arribar a les 2 del migdia  a 40ºC. Una dona d´uns 65 anys ens va abordar, oferint-se com a guia. Hi havia una parella de Vitoria també esperant, i una noia que no varem arribar a trobar mai.

La visita va consitir en:

– Aquí había un río que ya no existe,

– Aquí había un laberinto que ya no está.

–  Aquí había un lavabo pero no se puede visitar.

– Aquí está la primera bañera, pero está dentro y está en obras.

– Aquí había  unos frescos originales, pero se los han llevado al museo de historia.

Llavors, ens ensenya un tros de terra com amb unes escales i diu:

– Esto era el teatro.

I clar, és inevitable preguntar-se, qui va descobrir tot això on no hi ha res.

Es veu que Sir Arthur Evans, un anglés, en una visita a l´illa de Creta al 1900, va descobrir aquestes pedres, i es va sentir fascinat. Així que va comprar aquest tros d´història  sabent que ho havia de tornar a l´Estat. Va invertir-hi 35 anys i 250.000 lliures, i jo crec que ell mateix es va fer fer una estàtua i se la va posar a l´entrada, perquè la guia el va posar a parir durant tota la visita.

Intueixo que el seu somni era veure-ho tot més o menys reconstruït abans de morir-se, i va començar a cimentar ràpidament les parets perquè agafés una mica de forma el tema. Ara els arqueòlegs es dediquen a treure el ciment com poden per substituir-lo pel  material original, que és com una terra blanquinosa, mentres es deuen cagar en tot cada cop que deuen passar per davant de l´estatua.

Els de Vitoria, que ens treien 3 caps a cada un,  no donaven cap signe de dediblitat. L´Albert però,  ja començava a sentir els efectes de la insolació i feia bromes d ´alumne a punt de ser expulsat de la classe. A mi se´m va començar a caure l´apanyo que m´havia fet al genoll per tapar la cremada, i caminava amb l esparadrap penjant i una mica coixa amb el peu embenat .

La dona es deuria deprimir davant de tal panorama, i va donar  la visita per finalitzada.

La guia, que estava suant i no podia ni parlar, ens va dir que el seu fill vivia a Barcelona i que li donessim records. Jo no vaig tenir esma ni de preguntar-li com es deia ni on vivia, i l´Albert va contestar ràpidament que per descomptat li donaríem.

You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.