Inici Nani Navarro Amor entre cadiretes Galeria Bloc Botiga Regala-rt Contacte

REMOVE YOUR SHOUUUUS !!!!

Una mica d´aire.

Pel matí hem anat a l´escola a preguntar. És el projecte d´un home anglès i busca gent per fer de mestre o per fer ioga amb els nens per la tarda. Això del ioga ho porto clar.

Aquest migdia amb una calor asfixiant, hem llogat dues bicis i  hem pujat al Monkey Temple, és a dir, al Temple del Mico. Per arribar-hi has d creuar amb una barqueta  una mena d llac i a caminar. 600 escales, muntanya amunt, per trobar-nos una construcció humil d fang pintat de blanc, flors, pintures de colors a l´estil indiu de dones amb les boques de mico, i al final de tot, el déu mico.

En una cantonada, seia un senyor gras, amb totes les dents i anava pelant patates i herbes. M´ha oferit seure m al seu costat i m´ha preguntat d´on era. “Spain” “Good people there, molt equilibrada mentalment” En fi, es nota que fa cinc anys que no es mou d´allà dalt.

La seva figura m´ha causat curiositat i li he estat fent algunes preguntes discretament.  N:”Ets una mena de guia espiritual?” X: “ Sí, ho sóc” N: I sempre estàs aquí?” X: “Sí, el temple és meu. Vaig arribar fa cinc anys i no he baixat en aquest temps”. N:”I vius sol?” X:” No, ara mateix amb 14 persones més. Estan aquí i els hi dono de menjar. N hi ha un que canta 24hores sense parar” N.”Però et pots casar?” X: “Sí, però jo he escollit no casar-me”.

En aquell moment han entrat algunes dones, han fet les seves oracions davant del mico, s´han assegut davant d´ell, i després de beure´s un té li han fet un petó als peus i li han donat diners; ell no ha fet cara d´agraïment i se´ls ha guardat.Jo estava flipant. . Després uns homes han fet el mateix. Han tingut una conversa en la que no he entès res, però ell venia a donar una mena de benedicció.

L´home semblava tret d´una pel.lícula de Santiago Segura. Amb nosaltres feia pose d´interessant i reflexiu. Quan venien les indies, posava cara de no em toquis els shous,i amb expressió d´avorriment  els hi deia quatre coses i fora.

Ha vingut noi i li ha demanat diners. Ha agafat una bossa i ha tret un feix de billets i li ha donat 200 rúpies.

En fi, uns anyets més allà i li venc una casa a la costa brava.

Aquí, a l´Ìndia, em qüestiono moltes coses i no tinc resposta per moltes d´elles. La fe, la ingnorància, el trascendent, la tradició, l´analfabetisme, l´educació.

Per sort, tinc temps per pensar.

You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.