Inici Nani Navarro Amor entre cadiretes Galeria Bloc Botiga Regala-rt Contacte

I quina culpa en té, l´art …..

Ahir a la tarda vaig anar a penjar una exposició de fotografia al restaurant on exposo habitualment a Varsòvia.

Aquest cop la temàtica era la ciutat de Sevilla. Vaig  escollir motius typical spanish toro torero flamenco sense cap mena de complexa cultural. Vaig posar sobre la paret  una mena de reixa per penjar les fotos, i així poder incorporar flors decoratives que evoquessin l´essència andalusa. A l´abril, l´olor a tarongina és intensa als carrers.

Aquest va ser el resultat final:

Però avui, en tornar al restaurant per acabar de completar algunes coses q em faltaven, m´he sorprès en trobar aquesta altre visió de la paret :

He pensat que la propietària hauria decidit retirar-les per qüestions estètiques: Està en el seu dret de pensar que és una “horterada”. Malgrat tot, l´artista té dret a expressar-se segons el seu propi criteri, pensava entre mi.  Si  em permet exposar al seu restaurant, ha d´assumir el risc de que no li pugui agradar i haver-ho d´acceptar. “

Però en parlar amb ella, m´ha sobtat el seu discurs: Nani, em sap molt de greu, però he hagut de treure  les flors perquè els meus clients m´han dit que els hi recorda a l´ època soviètica i no els hi ha agradat.  Pensa, Nani, que els russos ens imposaven les flors -especialment el primer de Maig- i clar, hi ha molta gent que té un record molt negatiu d´aquella època. Recrear aquest ambient els hi molesta… (…)

No he posat cap objecció. Només faltaria que el restaurant perdés clientela degut a quatre flors poc oloroses, malgrat formessin part de l´obra.

Malgra tot, m´he contrariat.
L´art no en té cap culpa.
Tampoc les flors.
Jo no sóc culpable de que l´exposició hagi perdut color i expressió.
Ni  tampoc  té la culpa la societat polonesa  de que li haguessin embrutit  la seva memòria històrica amb imatges de despotisme i d´imposicions .

Però potser sigui el moment de superar  rancúnies i d´afrontar que el temps passa, que la història no es pot canviar i  que s´ha d´extreure sempre el millor de cada situació.  Cal aprendre dels errors i de les experiències passades, perquè si no és així, ens arrisquem a cometre les mateixes equivocacions en diferents escenaris.

Viure en el mal record  porta a que, per exemple,  un artista no pugui expressar-se lliurement.
I això també origina una censura poc justificada.

You can leave a response, or trackback from your own site.

Comentaris de “I quina culpa en té, l´art …..”

  1. EDUARD ha dit:

    Evidentment que l’art no té la culpa, però a vegades les cadenes del passat ens costen eliminar-les. O no passa a Espanya això?. L’art no té la culpa i tu molt menys però hem d’acceptar que hi hagi gent que sigui capaç d caminar gràcies a la força del futur hi ha d’altres que no poden pel pes del passat.

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.