Inici Nani Navarro Amor entre cadiretes Galeria Bloc Botiga Regala-rt Contacte

Començo a intuïr que navegar és de gandulets

Amics de la navegació :

He començat a intuïr que, navegar un veler, és de gandulets. Els moments de tensió, malgrat que es puguin allargar, són puntuals; però els de relax, clarament es superen. A nosaltres ,perquè no ens funciona res (ni el pilot automàtic ,no tenim ploter,ni el que medeix els nusos i et diu a quin vent vas, i un llarg etcetera ).
Però si no, és a dir,que el barco més o menys t ho fa tot apretant un botonet, quan hi ha bon mar, sense dubte és la millor terapia antiestrés: tranquil·litat ,Pau, bellesa indubtable, molt de temps per pensar, per escriure … Molt de temps,en general.
I quan hi ha un mar mogudet, és adrelanina a tope ideal per alliberar tensions.

Pel que fa a la nostra excitant navegació , he de dir que aquest matí hem sortit D Epidauro per tornar a Limenaria, encarats ja per la tornada a Atenes😩
Avui ha fet un vent respectable , onades d un metre i mig i anàvem uns 20 nusets. Hem desplegat les dues veles, la Major i la Génova. Més que res,perquè ens ha adelantat un veler rus que anava a tot trap,i el Manel ha tingut gelets. Quan els he vist passar,he sapigut que em tocaria pringar.
Amb la major ja anàvem escorats (tocant al mar per un cantó, cosa que sempre em provoca excitació i estrés simultàniament ), i quan hem tret la génova, ja anàvem totalment torçats (nomes estrés) . Les onades ens feien un moviment de xoc una mica agressiu, però sentir aquest ball sota els meus peus com si estigués al rodeo drive, és una sensació de poder. Em venen ganes de treure el trident i invocar a Poseidón: surt de la covaaaaaa.

Ara hem atracat a una petita caleta de Limenaria, i el mar sembla el lago de los cisnes.
Mil cares d una mateixa moneda…

Exigeixo pujada de categoria professional : De grumet a Capitana I

Avui el Manel s ha despertat que pensava que li hauria de fer un nusets D aquests mariners entre l esquena i les cames. Ha trigat una estona en poder se alçar, el que no era gaire bona senyal.
Començaven ja el 4art dia al port de Porós i l agobio estava començant a apoderar se de nosaltres. Així que, no sé ni com, en una decisió ultra ràpida , m’he vist fent petons i abraçades als francesos i recollint l ancora mentres el jueu em vigilava.
El nostre mode de procedir és que el Manel em diu el que he de fer, i jo executo. Tira de la corda verda, recull la marró (m ha de parlar per colors i en llenguatge bàsic ). Així hem tret la major, la genova en principi reparada, i hem navegat fins a Epidauro.
Degut a que les meves funcions dins del barco han canviat i ara tinc més responsabilitats, he exigit una pujada de categoria professional, de grumet a Capitana primera,com a mínim .
Estic experimentant sensacions noves. El barco és ara la meva casa, és mou amb mi i sento com si camines sobre el mar, que amb un vent equilibrat, em porta als ports gaudint del silenci de la navegació i del paissatge esplèndid.
Em sento beneïda.

Un sopar per recordar

Per motius diferents, tots seguíem al port de Porós. El fríki jueu de l esquerra, perquè li havia costat la vida atracar i ja no volia tocar el barco fins que tornés a Israel. El francés de la dreta perquè feia tres dies que esperava una tormenta que mai arribava. I nosaltres, perquè en Manel no es podia moure per la lesió a l esquena.
Així que, enmig de la desolació, el francés ens va convidar al seu barco a sopar. En realitat, més a beure que a menjar.
Ells només parlàven en francés, alguna paraula suelta en anglès, però poca cosa. I jo, el francés, a part de totes les connotacions eròtiques i del Lou Lou oui, c est moi, poca cosa més.
Al principi anàvem amb el traductor i tal, però després de dos gin tonics I un conyac francés, vaig començar a notar que em sortia un francés súper fluït :
Je pinte su la sed, le Manel c est l ingenierè,
L. Isaerli c est loquè (aquest tema ens va portar gran part de la nit), a Le meg grec no hi ha peixé, perquè Le portuguel ne se pa pagué a la comunité europé, el seu barqué ces t magnifiqué,i així durant cinc horé.

El senyor, Clot, que fumava un puro darrere l altre, ens va explicar que havia estat l entrenador oficial de l equip de hockej sobre gel de França i ja estava jubilat.

Els paisatges s obliden, però les persones són el que et fa recordar la foto amb un somriure.

Vida a port: Entre el musulmà i el jueu

Hem hagut de parar la navegació tres dies per diferents motius i tots principals.
Per un cantó, la gènova està super cardada des de fa temps, es veu . Esperàvem una peça des d’Atenes que no arribava, i quan ha arribat i l ha canviat, ha vist que hi havia una altra de trencada també. Per sort, d aquesta última tenia Recanvi. M ha dit que ens ha fet un apanyo que espera que ens duri 😅.
Vem arribar a Porós divendres, i encara estem aquí, fet inusual en la nostra trajectòria, on no dormim mai a port.

Per altre part, en Manel, intentant recollir la gènova manualment, es va tornar a trencar l esquena. Aquest cop sembla que ha estat més fort que el D Atenes, perquè li costa molt caminar pel dolor. En aquestes condicions, no podem sortir, perquè el meu nivell de grumet encara és massa elemental. Esperarem.

La situació a port segueix sent la mateixa : a la dreta, els jueus. A l esquerra, els francesos d origen túnicià, que només em fa senyals amb el dit de que el jueu no hi toca.
Mig port és de francesos i dels seus amics. Un parell són metges, i tots han passat pel Nostre barco per tocar l esquena del Manel I ens han deixat medicaments varis.
El jueu ahir em va dir que em donaria unes pastilles que li anirien bé per l esquena, però per la nit ens va dir que la seva dona, que treballa en una empresa de seguros, li va recomenar que millor no ens els donés, perquè si no li sentaven bé, els podríem denunciar. Se m va caure un tros de préssec al plat quan vaig sentir això.
Per altre part , ahir a les sis del matí, algun il·luminat va tirar focs artificials i em va mig despertar. Aquest matí, quan m he aixecat, el jueu ja m ha fotut el rollo de: Has vist, has vist, la gent és idiota! Han tirat focs artificials i em podrien haver cremat el barco!! Jajajajajajajaja, per favooooooorsiusplaaaaaau!
En fi, podria estar hores escrivint sobre aquest personatge; segur que quan marxi trobaré a faltar tanta estupidesa en un sol home.
La calidesa familiar del musulmà xoca frontalment amb la paranoia constant del jueu. Estic convençuda de que porta un kalashnikov sota coberta.
Els prejudicis…

6è dia de Navegació : La Gènova s’ha trencat

Avui, 6è dia de navegació, hem desplegat les dues veles que té el barco: la major i la génova. Ha estat un moment espectacular :feia vent, el veler anava escorant a sis nusos (navegació tranquil.la),fins que, arribant a Porós, hem decidit parar a una caleta per banyar nos abans D entrar a port.
Comencem a recollir la p. Gènova, i a mig camí s ha tornat a atrancar. Sort que avui no feia el vent del segon dia, perquè m hagués agafat algo. En Manel l ha aconseguit lligar amb les mans, però era evident que no podíem continuar el viatge en aquestes condicions.
Un cop a Porós, ha vingut el tècnic i després d observar la situació, ha dit que s havia de desmontar la génova sencera perquè hi havia una peça que estava torçada, i per això no girava. Han estat treballant durant dues hores, han recollit tota la vela, i per uns moments el barco se ls hi ha anat de les mans, i hem començat a donar cops al barco de la dreta, on el propietari és un Israelí.
L israelí de cuyo nombre no quiero acordarme, està viatjant amb la família des de fa dos mesos (la dona i tres fills). S aprecia ràpidament que la dona està fins els collons, I pel que acaba de comentar fa una estona (a la que pot ens dóna conversa), en dos dies marxa a Tel Aviv. Per ser una mica cordial, – que ens hem estat a punt de menjar el seu barco-, li he dit que jo havia estat a Israel i a Palestina. Primer no m ha dit res, però ara fa una estona (5hores després), ha vingut per dir me que venia a corregir me, perquè Palestina NO existeix. Li he dit que al meu passaport tenia el segell, però tot i amb això ha insistit en dir que allò potser fa dos mil anys, era alguna cosa, però que ara, evidentment, no. Jo, amb la vela desmuntada i el Manel lisiat amb la contractura de l esquena, la veritat és que no tenia ganes de discutir, i no he volgut contestar. Això ell ho ha interpretat com que podia seguir parlant, i m ha dit que Isabel I va fer fora als jueus i Espanya no és un país amic, que els evangelistes són els culpables del que passa a Turquía, i que a Palestina ja no queda vida Intel·ligent, només terroristes suïcides. Bé, al que jo anomeno Palestina, perquè evidentment, no existeix (ha remarcat).
He estat a punt de treure una catifa al port i començar a resar mirant a la meca a veure què li semblava, però el deixarem dormir tranquil …

La grumete Navarro i el Capità Manel

Ja portem cinc dies de navegació, i el meu curs accelerat amb crits histèrics a dues bandes en moments de tensió, està començant a donar el seu fruit.
El que tinc clar, és que moure el barco significa emoció assegurada.
Aquesta nit l hem passat a Kirá, un petita illa deshabitada, amb una caseta desconstruïda i una hermita que tenia una clau posada. Jo li vaig donar la volta, però la porta no es va obrir. Vaig pensar que potser era una senyal i no vaig insistir més. Hem passat la nit tres valerets, un d ells amb dues parelles que han estat tocant la guitarra i cantant cançons gregues fins a les tantes.
Quan ens hem despertat, un dels velers ja havia marxat, i ho teníem super bé per sortir. Era un escenari tan perfecte que buscava la càmera oculta. Amb la calma hem començat a recollir les cordes, quan de sobte, ha entrat un pedazo veler ⛵, llarguíssim I molt antic, s ha de dir, i ha començat a maniobrar per atracar.
M he adonat, que uns dels passatemps quan vas en barco, és veure com atraquen els altres velers, mentres vas fent comentariets : Quin inútil, doncs la dona sap pilotar, sembla q l ancora no els hi funciona, han tirat l ancora massa lluny, s ha tirat al mar amb la dingui què cutre, aquest se la fot, etc etc.
El tema és que l home ha atracat bloquejant nos la sortida, cosa q ens ha complicat l operació . L ancora – la meva responsabilitat de grumet- té molt mala llet. Tinc clar que part de la fiança anirà a reparar el casquet del barco, pq li foto uns cops temeraris. El tema és que avui ho ha fet el capità un altre cop i també se li ha sortit de lloc. El barco ja no estava lligat i començava a donar voltes en rodó, però per sort no bufava gaire vent i hem pogut controlar ho bé.
Hem navegat unes 10 milles desplegant la major, i hem arribat pacíficament a l illa de Methanna.

3er dia de Navegació : L’Oriol

Després del dia accidentat d ahir, avui hem despertat finalment a la bellesa i a l equilibri grec. Aigua turquesa, pins de verd intens, peixos movent-se en team D un costat a l altre, i nosaltres observant aquest espectacle com si això no fos D aquest món 😲.
En Manel estava ajudant a fondejar un veler D una parella de iaios grecs, quan he vist que un nano s apropava amb el tub i les ulleres cap al meu barco. També m he fixat que venia tal i com l havien portat al món. Jo estava asseguda a les escales del veler, quan ell s ha parat i m ha preguntat… Ets catalana? Doncs sí. Resulta que l Oriol és de Barcelona; a la roca estaven la seva dona i la filla de dos anys observant la situació . M ha explicat que estaven de vacances i que havien fet una setmana en veler per les illes Cicledes amb les seves germanes i el pare, que té el títol de patró . Ventorro a 30 nusos, a mi m agafa algo.
Com que portàvem deu minuts parlant, l he convidat a pujar. Però com que l Oriol venia nadant en boles, penso que pujar amb el pitu vintage li ha fet una mica de corte, així que hem seguit la conversa a l aigua. Ells viuen al sud d Alemanya, però volen tornar ja a Catalunya. Catalans pel món, on menys t ho esperes, n ‘apareix un.
A tot això, en Manel ha pescat dos lloritos que ens menjarem en res.
Envoltats D aquest equilibri, on la terra et dóna el que necessites, la vida brilla.

2on dia: moure el veler és show assegurat

Està clar que cada cop que agafem el veler, passa alguna cosa.
La Marianna, la grega que ens ha llogat el barco, em va suggerir venir a aquesta petita illa on estem ara. El vent ens venia de nort, que traduït al català vol dir no gaire convenient. Tot i amb això, hem tirat pel dret. La navegació molt bé, la génova desprès de l espectacle D aquest matí ha funcionat perfectament, fins que hem arribat a una caleta per atracar i passar la nit.
Comença el show. El Manel ha fet una maniobra complicada, que és atracar de cul. La veritat és que li ha sortit molt bé, si no fos pel petit detall de que ens hem menjat el catamarà de megaluxe del costat. Els propietaris, francesos, parlaven castellà, i la dona, a part de separar el meu barco del seu, m anava donant ordres: pon aquí una boya, mira no sé qué de l ancla. Total, que quan he començat a posar les boies, m ha mirat amb cara d estupefacció i m ha dit… Pero si no sabes ni hacer ni un nudo!
Así es, querida naveganta!! Yo es que pensaba que lo de ir en velero era otra cosa, pero no paro de pringar.
En fi, el Manel ha saltat al mar en plan Robinson, ha lligat dues cordes a les roques, i sembla que la cosa s ha estabilitzat. Almenys ja ens aproximavem al catamaran en plan UUUUHHHHHH i els francesos D han pogut relaxar, perquè estàven acollonits amb la nostra arribada triomfal.
El mar sempre dona històries per explicar…

2on dia de navegació: Avui hem patit

Tal i com us vaig explicar ahir, la Génova no s enroscava, i és clar, avui tampoc. Així que hem trucat a la noia del barco a veure quina solució ens donava. Ens ha dit que anéssim fins a Porós a motor, que está a l altre punta, perquè aquí on estem no hi havia tècnics. Això per en Manel, vindria a ser com una mena de gran humiliació (trucar a un tècnic, vull dir ) Així que, ni corto ni perezoso, encara amb l ancla posada al mar, ha desplegat tota la vela en su ancho y alto per veure on estava el problema (enginyer fins al final) , mentres els velers dels costats es cagaven de por perquè això anava totalment a la deriva. Jo no m acabava de creure el que estava passant ,així que he començat a estirar totes les cordes que em trobava al meu pas, per veure si alguna tensava la vela. Hem sortit de la bahía no sé com, i de sobte, m he trobat donant voltes en mig del mar amb la gènova totalment descontrolada i el barco derrapant segons bufava el vent. Jo estava tota mullada, treien i posant corda per estribor i babor a la par també sense control.
El vent estava en el seu moment més esplèndid, la vela anava a tope segons li rotava I el barco escorant a dreta i esquerra mentres anàvem donant voltes per intentar tornar a entrar a la bahía i arreglar el problema i /o trucar al tècnic (bé, el Manel no contemplava aquesta última solució,però jo sí ) .

En aquests moments de crisi, m he cagat en tot dient q pq osties havíem sortit amb la Génova trencada (tenia raó però no tota),i hem tingut uns minuts de crits histèrics; però la circumstància, que era de força major, ens ha fet distreure ns amb l essencial ,que era no fer volcar el veler.
No sé com, perquè de debò que no sé com,( entenc q les meves pregàries han estat escoltades), després de dues hores a la deriva, on la vela manava i ens feia anar per on volia, hem pogut estabilitzar el barco i el ingeniero Manel ha pogut apropar se a la proa a veure on estava el problema. Des de la meva posició estiralaprimeracordaquetrobis, se m ha acudit suggerir que el problema potser estava en el rollo, i així ha estat. El Manel ha estat toquetejant, I de cop, amb llàgrimes als ulls, he vist com el tros de vela s ha començat a recollir i hem pogut tornar a navegar amb normalitat.

Conclusió :
1. La força del vent m ha fet sentir com un putu misto enmig del mar.
2. Els velers quan ens veuen venir, s aparten.
3. En dos dies el ferry ja ens ha pitat tres cops perque estava a punt d atropellar nos.
4. En Manel és un suïcida temerari però cal dir al seu favor, que és un crack 😍

I jo que pensava que navegar era rollo portar una pamela I un Martini a la mà…

1er dia de navegació

  1. Avui hem sortit a navegar. La sortida del port ha estat espectacular ; vull aclarir que jo no sabia que estàvem sortint. Estava tranquil.lament recollint no sé quina corda que m ha passat el grec del barco del costat, quan de sobte he començat a sentir crits de Però deixa anar la cordaaaaaa. (la de l altre costat). Bueno, histerisme total:, el barco ha començat a anar sense fre cap al barco del costat, i quan ja ens pensàvem el pitjor i jo ja havia tancat els ulls i donar la fiança per perduda, el Manel, que estava suant la gota gorda, ha aconseguit redreçar el barco mentre murmurava quina vergonya quina vergonya . Les primeres milles han estat de crits mútus, però ho hem solucionat.
    Pels neòfits com jo de la navegació, he de dir que hem anat a Eigina, la illa que queda més a prop d Atenes, a una mitja de 6 nusos l hora (això ve a ser la velocitat). És a dir, que dues hores i mitja hem fet unes 13 milles, sense motor, només amb la vela Gènova.
    El show ha estat en arribar aquí. La Génova no s enrollava bé i en Manel es pensava que era per causa de la meva inutilitat. Ho ha intentat fer ell, però tampoc ha pogut, i m he sentit reconfortada. Tanda de crits, que els velers veïns miràven amb atenció, i finalment tirada de l ancla.
    Jo, honestament, pensava que l àncora era un objecte decoratiu del barco, i tot i que jo era la que anava deixant anar la cadena, l àncora no s havia mogut del puesto. A part, un tros de Gènova no s havia liat I em donava cops al cap. Així  era impossible procedir. Els veïns penso que estaven cagats de veure el que fèiem, que el mapa ha traduït en això.

    Bé, només puc dir que tot i que portem tres hores donant voltes sobre el mateix lloc, diria que no em marejo i que l aigua està… Per beure se la. I l experiència… Per seguir